Vilanova de Sau

Vilanova de Sau és un municipi d’Osona situat a l’est del riu Ter, al límit amb la comarca de la Selva: 58,84 km² a 558 metres d’altitud. El pantà de Sau i les Guilleries ocupen part del seu paisatge, i el pantà porta molts visitants, ja que s’hi practiquen molts esports d’aigua.

Sau va ser una demarcació formada per cinc parròquies —Sant Romà de Sau, Sant Pere de Castanyadell, Santa Maria de Vilanova, Sant Andreu Bancells i Sant Martí de Querós— agrupades entorn del castell de Corneli, o Conile, documentat el 917: era una zona rural poc habitada que s’agrupava al voltant del riu Ter. El nom de Sau va passar als primers senyors, com Ramon Borrell de Sau al segle XII, i aquella línia es va extingir al segle XV, quan va passar als Cabrera per enfeudament; també al segle XV apareix documentat el senyor de Savassona, fins al darrer baró de Savassona.

Durant els segles XVII i XVIII la població va augmentar, fins a les 167 famílies del 1782. El nucli de Vilanova, entorn de l’església, va ser el que va adquirir més vitalitat, i per això és el que constitueix la capital del terme municipal. De mitjan segle XIX fins al 1930 es va perdre gairebé la meitat de la població, només revifada durant l’època de la construcció del pantà; un cop acabat, el despoblament ha estat progressiu i força important.

El 1962 es va inaugurar el pantà i el poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües.

Dels 69 elements catalogats, el Casal dels Sant-romà, el castell de Cornil i la Domus del Pi són béns d’interès cultural, i n’hi consten vint-i-tres masies.