Arbúcies

Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Se situa al fons d’una vall entre el Montseny i les Guilleries, per on s’escola la riera d’Arbúcies: 86,22 km² a 291 metres d’altitud, i el terme inclou també Joanet i el Mataró.

Antigament els seus habitants estaven dedicats sobretot a l’aprofitament dels recursos naturals de l’entorn, on dominen els boscos d’alzina, surera, castanyer, roure i faig; el poble viu ara de les empreses carrosseres i del comerç.

El nom d’Arbúcies ve del nom del fruit arboç, molt freqüent en els boscos de la vila: l’arbocer i els seus fruits vermells són part de l’escut de la població.

Arbúcies va ser poblada pels ibers i més tard pels romans. A l’edat mitjana es va instaurar el feudalisme, on el Castell de Montsoriu i els vescomtes de Cabrera van ser molt importants.

El combat d’Arbúcies es va donar el 14 de gener de 1714, durant la Guerra dels catalans, entre els sometents de la rodalia, partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, i forces valones del duc d’Anjou: l’enfrontament va tenir lloc prop de la riera d’Arbúcies, davant d’un molí del segle XV, i les tropes borbòniques, provinents d’Hostalric i en ruta cap a Vic, van ser totalment derrotades i van perdre sis banderes. La llegenda popular diu: «Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons a cop de bastons!». La vila va ser completament cremada en l’onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli.

Des de l’edat mitjana fins a mitjan segle XX l’economia estava basada únicament en l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura des dels masos; llavors comença un abandonament dels masos que acaba el 1980.

El patrimoni catalogat és de 98 elements, entre els quals la Torre de Vilarmau, del segle XII, el Castell de Montsoriu i la Torre Montfort, que són béns d’interès cultural.