Sant Sadurní d'Osormort

Sant Sadurní d’Osormort és un municipi d’Osona situat a la vall de la riera Major, abans anomenada riera d’Osor, i envoltat de les poblacions de Viladrau, Espinelves, Vilanova de Sau, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Tavèrnoles: 30,6 km² a 531 metres d’altitud, amb una densitat de 2,8 habitants per quilòmetre quadrat. El terreny és, en la major part, forestal i de pastura.

L’any 1698, juntament amb Espinelves i amb Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d’Osormort formava una batllia de la vegueria de Vic, que pertanyia al vescomtat de Cabrera. Amb la divisió provincial del primer terç del segle XIX la frontera provincial va separar Espinelves, a la província de Girona, de Sant Sadurní d’Osormort, que va quedar a la de Barcelona, i això va provocar que Sant Sadurní esdevingués municipi independent el 1834.

Entre els llocs d’interès hi ha l’església romànica de Sant Sadurní d’Osormort, del segle XI, l’església de Sant Feliu de les Planeses i, dins el terme, en un lloc conegut com el Puig Castellar, on s’han trobat restes de ceràmica d’un antic poblat ibèric. La masia Masferrer sobresurt per la seva arquitectura, del segle XVII, amb la façana esgrafiada i excel·lents treballs de forja a les balconades.

Dels trenta-nou elements catalogats, el castell de Meda és bé d’interès cultural, i n’hi consten vint-i-sis masies, tres molins hidràulics, un forn de calç i un pont.