Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta és al sud-est d’Osona, en un terme de 15,94 km² a 600 metres d’altitud. Des de l’any 1946 Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons formen una sola entitat municipal, però la fusió és d’efectes purament civils i continuen essent dues entitats amb un passat i unes característiques totalment diferents.

L’església de Sant Julià de Vilatorta apareix documentada per primera vegada l’any 910, i encara se’n conserva fotografiada l’acta de consagració, que data de l’any 1050. A principi del segle XX la població es va convertir en lloc d’estiueig i hi van sorgir nombroses cases de segona residència, moltes d’estil modernista.

Antigament el poble era conegut com a Sant Julià de les Olles per l’abundància d’artesans dedicats a la fabricació d’utensilis de ceràmica. Al segle XVII al municipi hi havia 27 forns que es dedicaven principalment a la ceràmica vidriada preparada per anar al foc. Fins i tot l’entranyable tupí —una olleta petita d’una sola nansa que serveix per escalfar-hi el vi— va derivar en el mot tupinot, aplicat de vegades als vilatortins com a sobrenom en sentit irònic i divertit.

L’economia es basa en l’agricultura de secà i la ramaderia, en indústries menudes i en el turisme i les urbanitzacions de segona residència. Dels 59 elements catalogats, la masia de la Sala de Vilalleons, del segle XIII, el Casal de Bellpuig i el castell de Sant Llorenç són béns d’interès cultural, i n’hi consten disset masies més.