Castellgalí

Castellgalí és al sud del Bages, exactament on el Cardener desemboca al Llobregat, i aquella confluència explica tota la seva història: 17,21 km² a 266 metres d’altitud.

Els primers indicis de població són a Boades, un assentament ibèric que va durar entre els segles VI i I aC, i al poblat ibèric del Puig del Castell, dels segles IV a I aC. Situat entre els dos rius, Boades tenia terrenys fèrtils que donaven excedent i permetien exportar cereals, a més de cultiu d’olivera i de vinya i de bona cacera. Amb l’arribada dels romans el poblat del Puig del Castell es va anar abandonant i Boades es va reconfigurar com a vil·la romana i centre comercial estratègic, perquè allà s’hi trobaven les rutes que pujaven pel Llobregat i pel Cardener.

D’aquella època són dos monuments funeraris de primer ordre. La Torre del Breny era un sepulcre romà monumental en forma de temple, desmuntat en part el 1870 per aprofitar-ne la pedra en una resclosa propera, i el sepulcre romà de Boades, un centenar de metres al sud de la vil·la, es va construir al segle III i es considera un dels prototips dels edificis funeraris romans a Catalunya. El material de les excavacions de la zona és al Museu Comarcal de Manresa.

El nom del poble arriba amb el castell: un document del 924 cita el Castelo de Galindo, el castell de Galí, i els primers senyors del lloc van ser justament els Galí. Més tard va passar a una branca dels Gurb i el 1178 es va vendre, amb el senyoriu, al rei Alfons I; com a propietat reial el governaven castlans vassalls que van prendre Castellgalí per cognom. La pesta negra va buidar masos i va matar l’últim d’aquells castlans, Berenguer de Castellgalí. El 1350 Pere el Cerimoniós el va vendre per vuit mil sous a Bernat Torres, i el fill d’aquest el va vendre el 1413 a Lluís de Rajadell. El 1448 el terme va acollir una de les reunions del sindicat remença per l’abolició dels mals usos, amb quinze pagesos del municipi. A l’inici de la guerra civil catalana el senyor Manel de Rajadell, partidari de Joan II, va marxar del poble i el castell va quedar probablement destruït entre 1462 i 1472.

Entre els segles XVII i XVIII l’expansió de la vinya, afavorida pel contracte de rabassa morta, va consolidar el nucli i li va donar la configuració urbana que encara té. Es llegeix a les llindes de les cases: al costat de l’any, algunes porten gravats que anunciaven els serveis de dins, com una ferradura, un pa o un ganivet.