El Lloar

El Lloar és un municipi de la part central-occidental del Priorat, envoltat d’altres termes de la mateixa comarca: 6,64 km² a 219 metres d’altitud. Fins al 1989 el nom del municipi responia a una ortografia castellanitzant i constava com a Lloá.

Està situat a la dreta del riu Montsant, que en forma el límit oriental, i se situa dalt d’un tossalet: el carrer principal segueix la carena del tossal i el poble es desenvolupa a banda i banda, amb la majoria de cases unifamiliars, de dos pisos i golfes, fetes de pedra i morter i arrebossades per fora.

S’han postulat fins ara dues teories sobre l’origen del topònim. Una el fa d’origen àrab, al-auar, «els costers o pendents». L’altra, que sembla més versemblant, explica que ve de «llosar», forma antiga de «llosera», és a dir, lloc on la llosa —pedres planes, de llicorella, per exemple— és molt abundant: és versemblant precisament perquè s’adiu molt a les característiques del lloc on és emplaçat el Lloar. Altres fonts parlen del Lloar com una derivació de llobar, és a dir un lloc amb abundància de llops, una versió que vindria abonada tant per la tradició oral com per la proximitat del topònim Gratallops, el terme del qual delimita amb el del Lloar.

És un topònim bastant modern, ja que no apareix fins al segle XVI, cosa que també el fa molt proper al moment d’inici de la pèrdua de la essa intervocàlica dins de l’evolució de la llengua; també s’ha escrit Lloà, amb grafia fonètica.

Dels catorze elements catalogats, cal Pinyol, del segle XIX, i l’església de Sant Miquel, del XVIII, estan protegits com a béns culturals d’interès local, i n’hi consten cinc forns de calç i dos molins hidràulics.