Bellmunt del Priorat

Bellmunt del Priorat, Bellmunt de Ciurana o simplement Bellmunt és un municipi de la comarca del Priorat: 8,86 km² a 261 metres d’altitud, vora el riu de Siurana. És al sud de la comarca, lleugerament cap a ponent i migdia, i limita a llevant amb el terme de Falset, al sud amb el del Masroig, a ponent amb el del Molar i al nord amb el de Gratallops, tots pertanyents al Priorat.

Bellmunt del Priorat és un topònim compost. La primera part està formada per l’agrupació de dues paraules ja romàniques, «bell» i «munt», encara existents en català actual i amb el mateix significat la primera; «munt», en català antic, volia dir «muntanya», i el significat de «munt» com a «grup» o «pila» és un ús metafòric de l’anterior. Així doncs, el seu significat és, senzillament, el de «muntanya bella», i el complement del nom, «del Priorat», ens remet a la seva adscripció comarcal. El nom de Bellmunt per a aquesta població ja està documentat en el segle XIII.

Pascual Madoz es refereix a Bellmunt en el seu Diccionario geográfico dient que el poble és dalt d’un turó combatut pels vents de llevant i de ponent, i que el seu clima produeix febres gàstriques. Tenia en aquell moment 73 cases, una plaça, dos carrers, una font i l’església parroquial de Santa Llúcia, servida per un capellà; el cementiri, segons Madoz, és en un paratge que no ofèn la salut pública. El terra és pissarrós, hi ha dues muntanyes plenes de vinya, i és banyat pel riu Siurana, a més de dos torrents que baixen de Falset.

Dels tretze elements catalogats hi consten la Casa de la Mina, del segle XX, l’església de Santa Llúcia, del XIX, cinc edificis, dues cases, dues mines, una masia i un molí hidràulic: les mines recorden la llarga tradició minera del terme.