La Vilella Alta

La Vilella Alta és un municipi petit del centre de la meitat nord del Priorat: 5,15 km² a 327 metres d’altitud, totalment envoltat de municipis de la mateixa comarca.

El nom prové d’un diminutiu de la paraula vila acompanyat de l’adjectiu que en descriu la posició, en comparació amb la seva veïna de ponent, la Vilella Baixa: es tracta, doncs, d’un topònim ja del tot romànic. Coneguda al segle XIII com la Vilella de Munt, el poble ha rebut diversos noms al llarg de la història —la Vilella d’Amunt, la Vilella de Dalt, la Vilella Sobirana i la Vilella Alta—, i aquesta darrera apel·lació, sobretot a partir del segle XVIII, és la que ha romàs.

Hi ha diverses llegendes sobre l’origen d’un primer poblament a l’indret. La tradició popular parla de dos germans que provenien d’un altre poble anomenat Vilella a prop de l’Aragó, i que l’un va fundar la Vilella d’Avall i l’altre la Vilella d’Amunt; la mateixa tradició diu que la primera casa bastida al poble va ser cal Quan, l’única que té cisterna.

No se sap del cert de cap nucli de població a l’indret ni de l’època prehistòrica i ibèrica ni de la romana, la visigòtica o la musulmana. Només de l’època en què els sarraïns es van establir a la zona es pot suposar l’existència d’alguns masos que indiquen que hi havia població en el que aleshores va ser el valiat de Siurana.

El municipi té quatre elements catalogats: l’església de Santa Llúcia, del segle XVIII, protegida com a bé cultural d’interès local, una casa, un carrer i un forn de calç.