Gratallops

Gratallops és una vila i municipi de la comarca del Priorat situat al centre de la comarca, a l’anomenat Priorat històric: 13,52 km² a 321 metres d’altitud, vora el riu de Siurana i el riu de Montsant. Està envoltat, seguint la direcció de les agulles del rellotge i partint del nord, per la Vilella Alta, Torroja del Priorat, Porrera, Falset, Bellmunt del Priorat —ja al sud—, el Molar, el Lloar i la Vilella Baixa.

Contra el que l’etimologia popular ha cregut, la vila de Gratallops no és el lloc on agafés als llops una estranya picor que els obligués a gratar-se, sinó que el seu nom té un altre origen. El poble també fa de Gratallops «el lloc d’on se sent udolar els llops», interpretació que seria més versemblant i que, a més, concordaria amb la gran presència del llop en general a tot Catalunya, i en especial per aquells entorns; l’escut municipal representa dos llops drets gratant un arbre. La llengua popular també podria haver confós en algun moment de la història dos verbs: «glatir» —fer lladrucs aguts els gossos i els llops, udolar— amb «gratar», i cal destacar que són prou abundants en català els canvis de l en r, o al revés, per la proximitat d’aquelles consonants. Tanmateix, Gratallops i el seu homònim de Pallejà, com en occità Gratalop, serien formats per l’hipotètic preindoeuropeu gr-att passat a grata —roca, gres dur i silici— en gal, o del gal crista, craita, crata —cresta—, més la vella arrel oronímica lup- o lop-, ‘altura, elevació de terreny’.

L’església parroquial està dedicada a Sant Llorenç: és d’estil neoclàssic, va ser construïda al segle XVIII i té tres naus amb cor i cimbori.

Dels setze elements catalogats hi consten l’antiga Casa de la Cartoixa, del segle XVII, cal Ferrer, del XIX, tres cases més, tres esglésies, dues fonts, un edifici, una teuleria, un molí hidràulic, un passatge, una fornícula i una porta.