El Molar

El Molar és a l’extrem occidental del Priorat, al límit amb la Ribera d’Ebre: 22,81 km² a 228 metres d’altitud, entre el riu de Siurana i el riu de Montsant.

El nom és un derivat de la paraula comuna mola, de la qual deriva molí. És, doncs, un topònim romànic, possiblement descriptiu d’una antiga realitat: la presència de diversos molins pels entorns, o bé que d’allà s’extraguessin pedres bones per fer les moles dels molins. És més versemblant, però, que el topònim vingui del lloc on es feien moles d’esmolar, de la pedra arenosa de color roig que hi és abundant, i encara queden restes d’una pedrera amb una mola a mig tallar. La paraula mola referida a una muntanya és una significació més moderna, obtinguda per metàfora.

Abans del nucli actual van existir dos poblats en aquest terme. El més antic data dels segles VII i VI aC i els seus vestigis són al cim de la muntanyeta anomenada Mont Calvari: s’hi han trobat urnes i estris de ferro que són dels més antics trobats a Catalunya. L’altre poblat, situat en un replà molt a prop de la font, cap a la banda de ponent, era d’origen romà, i s’hi han trobat restes de ceràmica i lloses que probablement pertanyien al cementiri. Després de la destrucció d’aquell darrer poblat, el terme del Molar va quedar integrat al de Garcia.

Dels onze elements catalogats, l’església de Sant Roc, del segle XVIII, està protegida com a bé cultural d’interès local, i n’hi consten la mina Raimunda, una altra mina, quatre cases i un safareig.