Llinars del Vallès

Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental, i forma part de la zona geogràfica del Baix Montseny: 27,63 km² a 198 metres d’altitud, vora el Mogent. El terme municipal s’estén des dels contraforts meridionals del Massís del Montseny fins a la Serralada Litoral: l’agricultura de secà predomina sobre el regadiu, el qual prolifera només a la vora del riu Mogent, i els boscos són majoritàriament mediterranis —pinedes i alzinars—, tot i que a la Serralada Litoral també hi abunden les rouredes i les suredes.

L’entorn de Llinars està habitat des de la prehistòria, i encara hi ha com a testimoni restes arquitectòniques com el Dolmen de Pedrarca, d’entre el 2200 i el 1800 aC, o el poblat ibèric del Far, que estava habitat el segle V. Els romans també van habitar Llinars: com a mostra hi ha la via romana, que creuava el Vallès i que va permetre l’arribada a la zona dels conreus de cereal, vinya i olivera, i una altra construcció que es conserva és la Torre del Moro —la Torrassa—, una torre de vigilància a 415 metres sobre el nivell del mar, a la serralada litoral.

El nom a l’època romana era Praetorio, i el nom de Llinars apareix per primera vegada l’any 919. La campanya d’Almansor del 982 el va dur a Catalunya, on va conquerir el castell de Munt Fariq —el Castell del Far— de camí a Girona.

El 16 de desembre de 1808, en el marc de la Guerra del Francès, va tenir lloc la batalla de Llinars, en què el general Joan Miquel de Vives i Feliu va intentar aturar l’exèrcit de Laurent Gouvion Saint-Cyr, que baixava a socórrer Guillaume Philibert Duhesme, que estava patint el bloqueig de Barcelona.

Dels trenta-set elements catalogats, el Castellnou de Llinars, del segle XVI, el Castellvell del Far i la Torrassa del Moro són béns d’interès cultural, i dues creus de terme del XVI estan protegides com a béns culturals d’interès nacional.