La Roca del Vallès

La Roca del Vallès és un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental: 36,9 km² a 123 metres d’altitud. Està format per tres pobles —la Roca Centre, Santa Agnès de Malanyanes i la Torreta— i dins el seu terme hi ha la presó de Quatre Camins, des del 1993, el castell de la Roca, el castell de Bell-lloc i una part del Parc de la Serralada Litoral; hi ha també diverses urbanitzacions, com Can Colet, Can Borrel i la Pineda.

El municipi està habitat des de temps immemorials, tal com mostren restes arqueològiques com dòlmens, tombes i pintures trobats de l’època dels ibers. L’origen de la població va ser un antic assentament romà, denominat Castro Morino en etapes medievals.

Les primeres notícies del castell de la Roca són de l’any 932, i es té constància documentada del segle XI sobre el castell, el propietari del qual va ser Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona. A la primeria del segle XV Pere Arnau Marquès va vendre la senyoria de la Roca a Ramon de Torrelles, que la va posseir en feu pel monarca i va realitzar diverses obres de restauració del castell; el 1468 el títol de baró de la Roca havia estat concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat. El castell va tenir un paper important durant la Guerra de Successió Espanyola.

La festa local del municipi és el 29 de novembre i la festa major, el segon cap de setmana de setembre.

Dels trenta-vuit elements catalogats, el Casal de Vilalba, del segle XII, i els castells de la Roca i de Bell-lloc són béns d’interès cultural, i l’escut de Can Messeguer i la Pedra de les Creus estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.