Argentona

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situada a la part central de la comarca, i va des dels peus de la Serralada Litoral fins gairebé la costa: 25,4 km² a 88 metres d’altitud, vora la riera d’Argentona.

Un dels vestigis més antics que prova la població d’Argentona és el jaciment arqueològic de Ca l’Estrada, una necròpolis de l’edat del bronze. De l’època romana hi ha 32 jaciments arqueològics, tot i que la citació escrita més antiga d’Argentona és de l’any 873, en un diploma del rei Lluís II de França referit a l’església de Sant Martí.

Al segle XI Argentona formava part dels dominis del Castell de Sant Vicenç, sota control dels Sant Vicenç primer, i els Delbosc a partir de 1352; en aquella època se sap de l’existència de l’església de Sant Julià gràcies a un testament del 1061. Argentona va tenir el títol de reial vila entre 1419 i 1480, any en què els Delbosc van recuperar algunes possessions de la baronia del Castell, que van mantenir fins al 1660. El segle XIX a Argentona va estar marcat per la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme, i l’any 1840 el terme municipal de la vila va perdre la seva franja costanera en benefici de Mataró, a canvi d’uns terrenys de muntanya.

Entre els llocs d’interès hi ha el Museu del Càntir, dedicat especialment a la ceràmica i terrissa tradicional per a l’aigua —la major part dels objectes de les seves col·leccions són càntirs, cànters i altres atuells per a l’aigua, des de l’edat del bronze fins a quatre exemplars de Pablo Picasso—, i les cases Garí i Puig i Cadafalch, totes dues modernistes, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

El patrimoni catalogat és de 123 elements, entre els quals Can Cabanyes, del segle XVII, i la Casa Puig i Cadafalch, que són béns d’interès cultural, i la pedra gravada del Turó dels Castellans, protegida com a bé cultural d’interès nacional.