Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila del Vallès Oriental de 37,45 km² a 203 metres d’altitud, vora la riera de Caldes.

La presència humana al territori es remunta al Neolític, a l’any 3500 aC: els primers pobladors agrícoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva la Torre Roja.

Els conqueridors romans van fundar una estació balneària al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà d’Aquae Calidae, aprofitant fonts naturals d’aigua calenta que brollaven des de les capes freàtiques del subsòl; la temperatura de l’aigua sortint era d’uns 74 graus. Es va iniciar així un període de prosperitat del qual les termes són una mostra, ja que van començar a ser visitades per forasters que venien per curar-se algunes malalties o per passar una estona de lleure: aquelles termes són les que millor es conserven de tota la península Ibèrica.

A l’edat mitjana el municipi es va consolidar com a important centre comarcal i des de principis del segle XII va tenir un mercat setmanal. Entre els segles XIII i XIV, Caldes, que va començar a denominar-se «de Montbui» per la seva proximitat als senyors de Montbui, es va convertir en un prestigiós centre comercial i menestral, amb nombroses indústries, i la vitalitat de la població es va posar de manifest al llarg del segle XVI amb l’inici de diferents obres urbanes, com la construcció del nou ajuntament, la remodelació de l’hospital medieval i la construcció de la nova església parroquial.

El municipi té 96 elements catalogats: les termes romanes, la Torre Roja i la muralla amb la Torre de la Presó són béns d’interès cultural.