Sant Feliu de Codines

Sant Feliu de Codines és una vila del Vallès Oriental situada al sector nord-occidental de la comarca, al límit amb el Moianès pel nord i amb el Vallès Occidental a ponent: 15 km² a 480 metres d’altitud.

El nom de Sant Feliu ja apareix l’any 1059, quan Mir Geribert i la seva esposa Guisla van ser nomenats barons de Montbui pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell. Aquells van ser els primers senyors feudals d’una baronia que s’estenia al llarg i ample d’una extensa contrada a la qual pertanyien, entre d’altres, els actuals municipis de Sant Feliu, Bigues i Riells del Fai, l’Ametlla del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana.

Amb el pas dels segles Sant Feliu es va constituir en l’enclavament més important de tots els que conformaven aquella baronia, tant en nombre d’habitants com en producció artesanal, i això va provocar que els seus habitants es plantegessin la independència respecte de la baronia de Montbui. Després de molts litigis, i aprofitant una conjuntura favorable, l’any 1793 es va obtenir del rei Carles IV el títol de Vila per a la parròquia de Sant Feliu de Codines, encara que aquella concessió no va poder ser efectiva fins al dia 8 de desembre de 1799, data en què es van poder reunir els 25.000 rals de billó que es demanaven per accedir a la petició.

La població va créixer al voltant de l’església parroquial, on es va formar el barri de la Sagrera —que vol dir «terra sagrada»—, una zona que encara conserva els carrerons estrets i algunes edificacions típiques de segles passats.

Dels 53 elements catalogats, el Casal del Villar és bé d’interès cultural, i n’hi consten vint-i-una cases, cinc masies i un jaciment arqueològic.