Cabrera de Mar

Cabrera de Mar és un municipi de la comarca del Maresme: 8,98 km² a 104 metres d’altitud, vora la riera d’Argentona i la mar Mediterrània. Seguint el litoral es troba entre les localitats de Vilassar de Mar i Mataró, tot i que el seu nucli urbà principal és a uns 2,5 quilòmetres del mar, en una petita vall entre els turons de Burriac —on es troba el castell del mateix nom— i de Montcabrer; també limita amb Cabrils i Argentona.

Els antics habitants de Cabrera de Mar pertanyien al poble-estat iber dels laietans, el qual controlava el territori delimitat pel massís del Garraf al sud, el delta de la Tordera pel nord i la serralada prelitoral a l’interior.

El poblat de Burriac feia la funció de capital d’aquell territori, i tot i que es va començar a ocupar en el segle VI aC, va ser vers el segle IV quan va assolir aquell paper polític, i també quan va construir les seves muralles i la seva trama de carrers: aquell poblat va ocupar una superfície d’entre 7 i 10 hectàrees i és un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país.

Fins a la fi del segle III el poblat de Burriac va conservar la seva hegemonia política i el seu poder econòmic, basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès; aquella riquesa ve reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, que s’han trobat a Can Rodón de l’Hort, a Can Ros i al Turó dels dos Pins, on durant la meitat del segle III es construeix a més una imponent torre de guaita i defensa d’un punt estratègic.

Dels quaranta-set elements catalogats, el castell de Burriac és bé d’interès cultural, i n’hi consten Ca l’Alsina, del segle XVI, Ca l’Arnau, del XIX, Ca l’Avelino, del XVII, dinou masies més, tres cases, tres esglésies, tres jaciments arqueològics, una casa consistorial, una font i una cova.