Montgat

Montgat és la localitat més meridional del Maresme, a la costa i al límit amb el Barcelonès, entre Badalona i el Masnou: 2,91 km² a 20 metres d’altitud.

El nom del poble ha donat molta feina als filòlegs. El primer element és clar, però sobre el segon les teories divergeixen: s’ha proposat Mons Hècate, per un santuari dedicat a la deessa de la Lluna; el color rogenc de la roca; la propietat d’un ciutadà romà de nom Cató; o la d’un ciutadà d’origen germànic. Paul Aebischer connectava l’arrel gat, cat, que es troba també en Montcada, amb l’origen mateix de la paraula Catalunya. L’explicació «mont dels gats» ve molt probablement de l’etimologia popular, i la versió més estesa diu que, des de mar endins, el turó semblava un gat.

Les formes documentades són un petit catàleg: monte Chato en un pergamí del monestir de Sant Pere de les Puelles, monte Katum al cartulari de Sant Cugat el 1006, monte Gatum el 1007, montis Gato el 1025, montis Chati el 1050, monte Gato el 1084 i Montecatho el 1234; els Usatges de Barcelona ja escriuen Muntgat, i a partir del 1357 apareix tal com el coneixem. En cartografia el primer a citar-lo va ser Claudi Ptolemeu, amb el nom de Promontorium Lunarium.

Dels vint elements catalogats, la torre de defensa de Ca l’Alsina, del segle XVI, és bé d’interès cultural i la masia de Ca l’Umbert està protegida com a bé cultural d’interès nacional.