El Rourell

El nom del Rourell ve de roure, l’arbre que porta a l’escut, i el municipi és dels més arrecerats de l’Alt Camp: 2,32 km² a 114 metres d’altitud, encaixats entre el Glorieta i el Francolí. De les 232 hectàrees del terme n’hi ha unes 125 de conreades, amb predomini del regadiu i de l’avellaner, i garrofer, ametller, vinya i olivera al secà.

El lloc havia estat part de l’extens terme del Codony. Ramon Berenguer IV i l’arquebisbe Bernat de Tort el van donar entre 1150 i 1158 a Berenguer de Molnells, que en ingressar a l’orde del Temple en va fer donació: així es va formar la Comanda del Rourell, dependent de la de Barberà. El 1248 es va vendre a Pere de Bardell, després va passar a la mitra tarragonina i el 1687 a Francesc de Miquel. Hi van tenir drets els Plegamans i els Baldrich, marquesos de Vallgornera, propietaris de bona part del terme, i el poble va conservar trets de l’època feudal fins fa relativament poc.

L’edifici que domina el poble és el casal dels Marquesos de Vallgornera, que al Rourell anomenen castell: bé d’interès cultural del segle XVII, de planta quadrangular i aïllat per totes bandes, amb porta adovellada i finestres coronelles, aquelles obertures altes i estretes amb una columneta al mig entre dos arcs. L’església de Sant Pere, del segle XVII i aixecada damunt d’una anterior, és a la plaça on conflueixen el carrer Major i el carrer Fosc; el seu campanar, de planta quadrada i cos vuitavat, és la construcció més alta del municipi.

El Rourell fa dues festes majors: la d’estiu, el diumenge abans del 29 de juny per Sant Pere, i la d’hivern, el diumenge abans del 17 de gener per Sant Antoni. Un cop cada deu anys, el primer divendres de setembre, la festa del Sagrat Cor de Jesús omple els carrers de guarniments, sobretot vegetals.