La Riba

La Riba és al límit nord-occidental de l’Alt Camp, en un punt on es toquen tres contrades: el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Són 7,99 km² a 263 metres d’altitud, amb un sol nucli de població, a l’aiguabarreig del Brugent i el Francolí. Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i a les terres del comtat de Prades, i l’església va ser sufragània de la de Vilaverd fins al segle XVIII. Que avui sigui de l’Alt Camp i no de la Conca es deu a la Ponència de la Divisió Territorial, que va pesar l’assistència del poble al mercat de Valls i el fet que l’estret de la Riba barra el pas a les boires de l’Urgell.

L’estret ha marcat el poble de totes les maneres possibles. Va donar-li la força hidràulica dels molins paperers, va complicar-li el ferrocarril i li ha portat les riuades. Les obres de l’estació van començar el 22 de març de 1858, la primera màquina hi va arribar el 16 d’agost de 1862 i la línia es va inaugurar el 13 de maig de l’any següent; com que a l’estret no hi havia espai pla, la carretera i la via s’entrecreuen en tres passos a nivell seguits. La carretera cap a Farena es va obrir el 1930 i, poc després d’acabada, l’aiguat de Sant Lluc d’aquell mateix any se’n va endur el pont.

De les riuades, la de l’11 de juliol de 1792 va ser de les pitjors: després d’un any extremament sec, dues hores de pluja van fer pujar el Francolí catorze pams per damunt de la carretera, es van destruir onze edificis entre Vilaverd i Picamoixons, el riu va arrossegar tres ponts i hi van morir dinou persones. La de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1874, va arrasar els molins del Manchas, del Farré i el paperer de l’Estret i va causar tres morts més; el rector, l’alcalde i dos veïns van organitzar una recollida solidària.

Del patrimoni catalogat destaquen la Torre del Petrol, declarada bé d’interès cultural, el pont de l’Estret i la fàbrica de paper, que recorda de què ha viscut la Riba.