Vinaixa

Vinaixa és a l’est de les Garrigues però geogràficament s’enquadra dins la dorsal segarrenca: 37,59 km² a 479 metres d’altitud. El nucli urbà s’ordena al voltant de l’antic castell i en l’aparença dels edificis hi predomina la pedra, que no és casualitat: la indústria de la pedra ha estat durant anys l’activitat econòmica principal del poble.

El nucli sorgeix al segle VIII a partir d’un enclavament àrab al voltant d’un castell. Al segle XII el poble s’anomenava Avinaixa, de l’àrab Ibn Aisa, «fill d’Aixa», i el castell —avui conegut com Cal Tarragó i de propietat particular— és al punt més elevat de la vila, a 482 metres: era un antic recinte àrab amb honors de castell al voltant del qual es va ordenar el poblat de Beni-Aixa, que fa referència a la família propietària dels béns i les terres de la zona en època andalusina.

Amb l’avanç dels cristians, Ramon Berenguer IV va repoblar el nucli i li va atorgar carta de poblament al segle XII amb gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del monestir de Poblet, que al segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet, coneguda com Cal Panxa, era una propietat dels capellans de Poblet que durant segles va servir per recaptar-hi impostos: conserva el segell de l’abat Copons a l’arc de la portalada i tres arcs gòtics a l’interior.

Dels vint-i-quatre elements catalogats, la Casa Tarragó i l’església de Sant Joan estan protegides com a béns culturals d’interès nacional, i la casa de Poblet i la Torre de Vinaixa són béns d’interès cultural.