Vimbodí i Poblet

Vimbodí i Poblet és el municipi del monestir de Poblet. Són 66,09 km² al sud-oest de la Conca de Barberà, amb el bosc de Poblet al vessant septentrional, i el terme comprèn la vila de Vimbodí, que n’és el cap, el monestir cistercenc, el despoblat del Codoç —on s’han trobat restes d’un poblat ibèric— i les antigues granges del monestir: Milmanda, Riudabella, Castellfollit, la Pena i el Titllar.

De la prehistòria se n’han trobat restes a la cova dels Eixeregats i una sepultura neolítica al Comellar del Mas de Baix. De l’època romana se sap que pel terme hi passava la Via Aurèlia, i n’hi ha empremtes a la Granja Mitjana, entre la font de Nerola i Riudabella, i a les partides de Montcortès, Baselles i Corregó. La constitució com a vila, però, és medieval: la carta de població de Vimbodí la va atorgar el 1151 el comte rei Ramon Berenguer IV.

Durant la primera part del segle XX va ser important al municipi la producció de vidre, que s’havia traslladat des de Fulleda; d’aquella indústria en queda el Museu del Vidre, instal·lat en un edifici del segle XVII.

Dels vint-i-un elements catalogats, són béns d’interès cultural el castell de Milmanda, del segle XIV, el castell de Riudabella, el Palau del rei Martí, el recinte emmurallat de Poblet i una part de la vall de Poblet com a indret històric.