L'Albi

L’Albi és una vila de les Garrigues de 32,54 km² a 526 metres d’altitud; el 1983 va modificar el nom oficial per incorporar-hi l’article.

Els testimonis més importants de la primera presència humana al terme són dos conjunts d’art rupestre. El de la Vall de la Coma, descobert per l’arqueòleg Alex Mir i Llaurador als anys vuitanta, és a uns cinc quilòmetres del poble; l’altre, la Balma dels Punts, el van descobrir uns caçadors als anys noranta i no està preparat per a la visita. Tots dos conserven mostres de les creences dels grups neolítics —art esquemàtic de fa entre 6.500 i 3.200 anys— i dels grups epipaleolítics, amb art llevantí de fa entre 10.000 i 6.500 anys. Estan declarats béns culturals d’interès nacional i, des del 1998, formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO dins l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica.

La població està documentada al segle XII com Albium. El nom podria derivar del llatí albeum, «llit de riu», o de l’àrab al-alwi, «lloc enlairat», i també s’ha proposat el llatí albus; l’escut de la vila, en canvi, representa un àlber.

Dels 35 elements catalogats, el castell de l’Albi, del segle XIII, és bé d’interès cultural, i quinze són cabanes de volta; també hi consta el carrer del Call. Les festes del poble són al maig i el primer cap de setmana d’agost.