Tarrés

Tarrés és un municipi de les Garrigues situat a l’est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí: 13,01 km² a 578 metres d’altitud. Limita al nord amb Fulleda, a l’oest amb Vinaixa i a l’est i al sud amb Vimbodí i Poblet, i s’hi accedeix des de la carretera N-240 a través d’un enllaç amb la carretera local LV-2014.

Abans de la reconquesta, Tarrés va formar part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149 Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII Tarrés va passar a formar part dels dominis de l’abadia cistercenca de Poblet, on va romandre fins a l’abolició del règim senyorial al primer terç del segle XIX.

Com altres pobles rurals, va experimentar un decreixement demogràfic al llarg del segle XX: l’agricultura va deixar de ser la font principal d’ingressos dels seus habitants, que majoritàriament treballen fora del municipi. Els conreus predominants són de secà —cereals, ametllers, cirerers, oliveres i vinya— i la meitat del terme és superfície forestal. El terme acull dos parcs eòlics: el Serra de Vilobí I, emplaçat entre Tarrés i Fulleda, que va entrar en funcionament el 2008, i el Serra de Vilobí II, que ho va fer el 2013.

L’església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l’antic temple, i el poble està format per carrers estrets i costeruts, amb nombroses construccions de pedra seca, com la Casa de la Vila, del 1695.

El municipi té tres elements catalogats: el castell de Tarrés, que és bé d’interès cultural, el túnel de Tarrés, del segle XIX, i una creu de terme.