L'Espluga de Francolí

L’Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona: 56,97 km² a 411 metres d’altitud, vora el Francolí.

El nom de la vila prové del llatí spelunca, ‘cova’, mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí: aquella cova va ser descoberta per casualitat el 1853 i es pot visitar, juntament amb el museu que hi ha instal·lat.

La vila es va originar al voltant d’un castell que Ponç Hug de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l’Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l’extinció de l’orde dels Templers.

Les Coves de l’Espluga són unes cavitats naturals utilitzades pels humans des del Paleolític. El museu que hi ha dins la Cova Museu de la Font Major permet conèixer com era la vida a la prehistòria mitjançant projeccions sobre les parets de les roques i escenes de teatre virtual, tant del descobriment de la cova com de les activitats que s’hi realitzaven, i a l’exterior de la cavitat s’hi troba una recreació d’un poblat neolític a escala real.

El Museu Terra —antic Museu de la Vida Rural— és el museu de la Fundació Carulla: Lluís Carulla i Canals va crear aquell museu etnogràfic de la pagesia el 1988.

Dels cinquanta-dos elements catalogats, el castell, el recinte murat i l’església de Sant Miquel són béns d’interès cultural, i el Celler Cooperatiu, del segle XX, està protegit com a bé cultural d’interès nacional.