Vilaür

Vilaür és un dels termes més petits de l’Alt Empordà: 5,49 km² a la dreta del Fluvià, amb un sector pla vora el riu i la resta aturonada per les serres que tanquen la plana fluvial, amb el punt més alt a 140 metres a llevant. El topònim es considera format pel mot vila i un nom personal germànic, i la primera documentació coneguda és una butlla de Benet VIII del 1017 que cita una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles al terme de villa dur.

El poble era del comtat d’Empúries a l’edat mitjana i, encara el 1698, de la baronia de Sant Mori; la seva parròquia pertanyia a l’Ardiaconat de l’Empordà. El nucli antic va quedar tancat per una muralla bastida cap als segles XIII i XIV i s’hi va mantenir a dins fins als segles XVI i XVII, quan va començar a estendre’s cap a ponent, perquè les grans masies de llevant li barraven el pas cap a l’altra banda. Un cop perduda la funció defensiva, els murs es van integrar als habitatges.

El centre històric, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és un nucli compacte disposat al voltant de l’església de Sant Esteve, en terreny en pendent, amb carrers i carrerons estrets, costeruts i de traçat sinuós que desemboquen a la plaça Major, on encara es conserva un dels portals del recinte emmurallat. Les cases són de planta rectangular, amb obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes planes, moltes gravades amb inscripcions i dates. L’església de Sant Esteve és romànica del segle XIII amb elements del XVI; al terme hi ha també Can Puig, masia del 1786, i el Mas Pou, dels segles XVI i XVII.

El 1973, en eixamplar la carretera de l’Escala a l’extrem meridional del terme, va aparèixer un enterrament neolític que contenia, a més de restes humanes, estris de sílex, una destraleta votiva i ceràmica feta a mà; al mateix sector s’hi han trobat fragments de ceràmica d’època hel·lenística i romana. La població disseminada és escassa i es concentra al veïnat de la Masia Blanca, al nord, prop del riu. La festa major se celebra pels volts de Sant Jaume, al juliol, i l’últim dissabte d’agost hi ha el Sopar Popular.