Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi de la vegueria del Penedès i capital de la comarca del Garraf: 33,99 km² a 22 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània.

Històricament és el resultat de l’agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi limítrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, ara ja és impossible distingir els dos nuclis a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa. Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.

Segons la llegenda, Vilanova de Cubelles va ser fundada com a resposta als mals usos que duia a terme el senyor feudal des de la seva residència a la Geltrú: això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora el mar, a territori de Cubelles, i fundessin Vilanova prop Cubelles, o de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li va concedir la Carta-Pobla de la Vila Nova, el 1274.

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important, un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura: és aleshores que es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo, i d’aquella manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i d’altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l’Havana Xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per aquell lligam americà.

El patrimoni catalogat és de 187 elements, entre els quals l’edifici de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, del segle XIX, i la Torre Blava, que són béns d’interès cultural, i el mateix museu, el castell de la Geltrú i la masia de Can Cabanyes, protegits com a béns culturals d’interès nacional.