Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf, que forma part del territori històric del Penedès: 43,85 km² a 10 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània i de la riera de Ribes. Sovint és anomenada Blanca Subur.

Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s’ha recuperat una falange i una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys, restes d’indústria lítica i fauna plistocena. Al terme municipal hi ha nombroses coves amb presència humana durant el Neolític i l’edat dels metalls, entre les quals destaquen la Cova Verda i la Cova de Sant Llorenç.

Al puig de Sitges està documentat un assentament que comença a ocupar-se a les darreries de l’edat del Bronze, entre els segles IX i VIII aC, segueix funcionant en època ibèrica i es transforma en un establiment romà que perdura, com a mínim, fins al segle II. Associats a aquell extens i important jaciment, de gairebé tres hectàrees de superfície, s’han fet nombroses troballes de sitges, parets, dipòsits, retalls a la roca i farciments. A més d’aquell nucli, en època romana hi havia una gran vil·la romana a l’ermita del Vinyet. S’ha intentat relacionar aquells jaciments amb la petita ciutat romana de Subur, citada per les fonts clàssiques, tot i que encara no s’ha pogut demostrar: unit a l’Olèrdola ibèrica i romana, el port de Subur hauria servit d’intercanvi entre els productes del Penedès i els d’altres indrets de la Mediterrània romana.

A l’era medieval s’hi va aixecar el castell, situat dalt del turó de la punta, allà on ara hi ha l’Ajuntament, construït l’any 1889.

El patrimoni catalogat és de 116 elements, entre els quals Can Llopis, del segle XVIII, el Cau Ferrat, del XIX, la Torre de Campdàsens, del XVI, i la torre de defensa de Can Planes, del XV, que són béns d’interès cultural, i les casetes de la platja de Garraf, del XX, protegides com a bé cultural d’interès nacional.