Olèrdola

Olèrdola té el nom d’una ciutat que ja no hi és. La capital del municipi és Sant Miquel d’Olèrdola, i el topònim ve de l’antiga Olèrdola, capital històrica del Penedès que s’aixecava dalt del turó de Sant Miquel, en un contrafort del massís del Garraf. Són 30,15 km² de l’Alt Penedès a 189 metres d’altitud.

La plataforma rocosa del turó s’ha ocupat sense interrupció des de la prehistòria: les troballes més antigues són de l’inici de l’edat del bronze, entre el 2000 i el 1800 aC. Cap a la fi del segle II els romans hi van establir un campament militar per controlar la via Hercúlia, després Via Augusta, i van aixecar una muralla nova al davant de l’anterior, amb torres de planta quadrangular; d’aquell moment són la gran cisterna excavada a la roca i la talaia del punt més alt del recinte. Cap al 929 el senyor Sunyer I hi va edificar un castell i una església preromànica dedicada a Sant Miquel, i el temple romànic es va bastir a la fi del segle X, l’any 992: una sola nau amb absis de planta quadrangular i volta de canó, amb una finestra geminada sobre el portal que aprofita una columneta d’una construcció anterior.

La meitat inferior del recinte l’ocupaven habitatges senzills i una gran quantitat de sitges buidades a la roca per guardar-hi el gra. Fora de la fortificació es va estendre el poblat medieval, l’antic barri de Santa Maria que avui es coneix com el Pla dels Albats, amb les ruïnes d’una església romànica i un bon nombre de sepultures antropomòrfiques tallades a la roca. Se’n diuen olerdolanes precisament perquè és aquí on se’n van trobar per primera vegada.

La Diputació de Barcelona va comprar el conjunt el 1963 i el 1971 hi va inaugurar el Museu Monogràfic d’Olèrdola, traspassat a la Generalitat el 1995; des d’aleshores és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb un centre d’interpretació obert el 1999. Entre els 41 elements catalogats del terme hi ha també el Castellot de Barquera, la cova dels Segarulls i els abrics de Can Castellví i de Can Ximet. El municipi és territori de vinya de la Denominació d’Origen Penedès, i a Moja el Celler Cooperatiu és un exemple representatiu de modernisme industrial.