Cunit

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la costa del mar Mediterrani i regat pel torrent de Cunit: 9,74 km² a 10 metres d’altitud. Limita amb els termes de Castellet i la Gornal, Cubelles i Calafell.

El 1590, malgrat que el municipi havia romàs gairebé despoblat a causa de les incursions dels pirates sarraïns i turcs el 1581, el mas de Vila-seca va romandre habitat. També hi ha hagut un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l’obra de la parròquia.

Des de la primeria dels anys seixanta del segle XX va començar a esdevenir un centre de vacances i estiueig dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir la seva segona residència en aquella àrea de la Costa Daurada: les obres d’una primera colònia turística alemanya amb una cinquantena de bungalous van començar el 1961, i va ser l’inici d’una revolució urbanística que va canviar completament el paisatge del Cunit rural del passat.

Del patrimoni històric i cultural destaquen l’església parroquial de Sant Cristòfol, del segle XII, malgrat que l’estructura actual és de l’any 1720, i el castell de Cunit. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors de la tradició del ball de diables, i el Carnaval de Cunit és un dels més importants de la comarca del Baix Penedès.

Dels setze elements catalogats, el castell de Cunit és bé d’interès cultural, el Fondo d’en Roig està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten la Casa Marquès, del segle XVIII, el Mas de Sant Antoni, del XX, la masia Puigdetiula, del XIX, set masies més, tres cases i una església.