Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes, o simplement Ribes, són 40,8 km² del Garraf a 44 metres d’altitud, amb una franja de costa de només 658 metres dels vint-i-sis quilòmetres que té la comarca.

L’esment més antic del topònim és a la carta de franqueses i poblament del terme, del 6 de maig de l’any 990, signada pel bisbe Vives: hi consta un «castrum nuncupatum Bello loco qui vocitantur Ribas», és a dir, un castell anomenat de Bell-lloc que també en diuen de Ribes. Sobre l’origen del nom, Josep Balari i Jovany, al seu treball del 1897 sobre els orígens històrics de Catalunya, el relaciona amb el llatí ripa, «vora» o «costa», que en català va adquirir també el sentit de marge, cinglera o lloc escarpat, sinònim de timba. En una carta del papa Silvestre II en què amenaçava d’excomunicar Geribert si no se sotmetia a la seva autoritat s’esmenta el «castello de Ripa», una forma pseudoculta que es va mantenir molts anys. Considerant que el castell de Bell-lloc i el de Ribes són el mateix, el nom vindria de la seva situació damunt les timbes que formen la riera de Ribes i el torrent de l’Espluga.

El municipi té 99 elements catalogats, la majoria masies. Són béns d’interès cultural el castell de Ribes, la Torre del Veguer, la Torre de la Serra, la Torre del Clot dels Frares, del segle XV, i la torre de Can Bruguera.