Ulldemolins

Ulldemolins és un municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre els vessants meridionals de la serra la Llena i els septentrionals del massís del Montsant: 38,17 km² a 650 metres d’altitud.

És a l’extrem nord de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà i les Garrigues. Al nord, de ponent a llevant, troba els termes garriguencs de Juncosa i de la Pobla de Cérvoles; a llevant, el terme de Vilanova de Prades, que pertany a la Conca de Barberà, i la resta de límits ja pertanyen tots al Priorat: Cornudella de Montsant al sud-est, la Morera de Montsant al sud i Margalef a ponent.

Al segle XII ja es parla del lloc d’Oculo de molinis, que és exactament la construcció que, aglutinada, forma el nom actual del poble: possiblement vol dir que és el centre —l’ull— d’un lloc ple de molins, i es tracta, doncs, d’un topònim romànic descriptiu.

Hi ha indicis que el lloc ja estava habitat durant la prehistòria, encara que l’origen de l’actual vila data de l’època islàmica, quan era població fortificada sota el domini del valí de Siurana, encarregat de la defensa d’aquell lloc. Després de la Reconquesta li és atorgada la Carta de Població pel rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, el 31 de gener de 1166; va passar més tard a formar part del Comtat de Prades, i la Cartoixa d’Escaladei va exercir també domini i propietat sobre finques i ermites del terme. Cal destacar, com a aspecte històric interessant, la presència d’ermitans a les muntanyes del Montsant, massís que deu el nom a l’existència de nombroses ermites que s’aixequen al seu voltant.

Dels vint-i-un elements catalogats, el castell d’Ulldemolins, del segle XII, és bé d’interès cultural, l’església de Sant Jaume està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten la font Vella, del XIV, cinc cases, quatre esglésies més, tres molins hidràulics, un edifici, un centre històric, una creu de terme, una font, un safareig i un arbre singular.