Viladasens

Viladasens és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès: 15,74 km² a 96 metres d’altitud, format pels nuclis de Viladasens i Fellines. Va ser anomenat Viladesens fins al 1983.

El primer document sobre Viladasens és de l’any 1058, amb el nom de «Villam Deasinis». El lloc va estar poblat en època ibèrica, com ho demostren les troballes efectuades al turó del Pou del Glaç i sobretot a la Creu de Fellines, on durant la construcció de l’autopista es van excavar mitja dotzena de cabanes dels segles III i II aC que pertanyien a un petit centre de producció de ceràmica. En època romana la via Augusta travessava el municipi: a la Plana, a llevant del poble, s’ha identificat una edificació romana que podria correspondre a la mansió de Cinniana —un hostal a tocar de la via— que va donar nom a la riera Cinyana.

Al segle XI ja estaven constituïdes les parròquies de Viladasens i Fellines, tal com mostren els documents de les respectives esglésies, amb elements romànics. Es té notícia d’un seguit de masos —la Mora, can Faixat, ca l’Adroer— que proven una important expansió de l’agricultura en època medieval, i les dues parròquies van formar també una batllia que va ser domini reial durant quasi tota l’edat mitjana i moderna.

Viladasens ha estat sempre un municipi rural: al segle XVIII va experimentar un cert creixement, passant de 250 persones l’any 1718 a 404 el 1787, xifra que es va mantenir sense massa canvis fins a mitjans del segle XX. A partir d’aleshores els profunds canvis en l’agricultura van propiciar l’abandonament de molts masos i la població va caure a la meitat.

Dels dotze elements catalogats, la Torre de Can Faixat és bé d’interès cultural.