Flaçà

Flaçà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès, a la riba dreta del Ter: 6,53 km² a 34 metres d’altitud. S’estén a cavall de la serra de Vall-lloreda i la plana al·luvial que forma el riu Ter un cop travessa el pas del congost. Al nord limita amb el riu Ter i el terme municipal de Sant Jordi Desvalls, a l’oest amb els termes de Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell, i al sud i a l’est amb els municipis de Foixà i la Pera, ambdós pertanyents ja a la comarca del Baix Empordà.

El coneixement històric sobre el municipi i nucli de Flaçà és escàs i amb absències temporals evidents. La primera traça de poblament és relativament recent i consisteix en unes peces de ceràmica romana que s’han datat entorn dels segles II i I aC: va ser descoberta casualment, a conseqüència de la construcció de l’antiga fàbrica Torres Domènech, el 1945. És possible que existeixin més traces, sobretot en les zones més elevades del municipi —la plana d’inundació de les zones baixes en va dificultar el poblament—, però manca un estudi arqueològic i històric rigorós.

Cal fer un salt temporal fins a l’edat mitjana, quan en diferents documents medievals apareix el nom de Flociano, l’any 921, o Flassano, el 1017: el primer document es tracta d’una donació de terrenys a l’antiga abadia de Santa Maria de la Grassa, i el segon d’una butlla papal de Benet VIII dirigida al monestir de Camprodon, on s’esmenten les propietats que aquest hi tenia. Aquelles propietats eren essencialment masos, cosa que fa pensar que durant els segles X i XI Flaçà era un poblament dispers.

Dels vint-i-sis elements catalogats, Can Llausàs i Can Vinyals són béns d’interès cultural, i n’hi consten sis masies, tres cases, tres esglésies, dos edificis, un carrer, un centre històric, un edifici escolar, una estació de ferrocarril, una llinda i un molí hidràulic.