Cervià de Ter

Cervià de Ter és un municipi empordanès adscrit al Gironès, i el poble en conjunt és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: 9,9 km² en terreny pla a 45 metres d’altitud i a uns set-cents metres a l’esquerra del Ter.

El domina el turó on s’aixequen les escasses restes de l’antic castell, esmentat ja al segle X. El poble havia estat fortificat i encara conserva un portal d’entrada i diverses cases gòtiques amb portals adovellats i, en alguns casos, finestres renaixentistes; a la plaça hi ha una torre de defensa restaurada amb un rellotge al capdamunt, i al carrer de l’Hospital, l’edifici de l’antic hospital, que avui ocupa l’ajuntament.

Les primeres dades històriques són romanes: el 1981 s’hi va descobrir una vil·la. El castell consta des del 922, i documentalment se sap que el comte de Barcelona Ramon Borrell el va cedir a Suñer Llobet, fundador del llinatge dels Cervià. Silvi, fill de Suñer, casat amb Adalets, van fundar l’any 1053 el monestir de Santa Maria de Cervià, la història del qual va quedar molt lligada a la del poble; als segles XIII i XIV hi va haver un seguit de disturbis provocats pels nobles en la seva oposició al poder eclesiàstic.

L’església parroquial de Sant Genís, esmentada ja al segle XI, és un edifici barroc del XVIII reconstruït després de ser destruït el 1936. A un extrem del poble hi ha l’antic priorat benedictí de Santa Maria, declarat monument historicoartístic. Dels setze elements catalogats, les ruïnes del castell i quatre masies són béns d’interès cultural.