Vilabella

Vilabella és un municipi situat a la part meridional de l’Alt Camp, prop del riu Gaià: 18,19 km² a 254 metres d’altitud. Dins del seu terme municipal hi ha els antics llocs de Pedrós i Cabeces, avui deshabitats.

Alguns historiadors consideren que el seu origen va ser una vil·la romana: el nom del seu amo, anomenat Abellus, hauria quedat en el topònim Vila Abellus, si bé està documentat al segle XI com Villam Abella. Un altre possible origen del nom seria que provingués de l’existència d’un abellar. Durant l’època àrab el territori va quedar pràcticament despoblat, ja que el riu Gaià va ser durant molt de temps una frontera natural entre les terres musulmanes i cristianes. Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716 i després del Corregiment de Tarragona, fins al 1833.

De l’antiga muralla se’n conserva únicament un arc de mig punt que va pertànyer a la porta dedicada a Sant Pere. Es conserva també un casalot d’estil renaixentista, antiga casa del castlà del poble, anomenat Cal Cristí, que conté al seu interior restes de l’antic castell en forma d’una escala de típic estil gòtic català. L’església està dedicada a Sant Pere i és d’estil neoclàssic, i al terme hi ha també el Museu de Vilabella i una ermita.

El municipi té deu elements catalogats: el Castell, del segle XV, és bé d’interès cultural, i n’hi consten el Portal de Sant Pere, del mateix segle, tres esglésies, un molí hidràulic i una rectoria.