Salomó

Salomó, al Baix Gaià, és un municipi de la comarca del Tarragonès: 12,21 km² a 165 metres d’altitud, vora el riu Gaià. És un poble petit, però amb una notable història i patrimoni cultural.

Rodejat de muntanyes i boscos i franquejat pel riu Gaià, ofereix també paisatges que destaquen per la seva varietat i grans contrastos, molt valorats pels excursionistes i pels cicloturistes. La fauna local és la típica en les zones mediterrànies: entre els mamífers s’acostumen a veure exemplars de conill, guineu, toixó i senglar.

El Ball Parlat del Sant Crist de Salomó és una obra de teatre medieval declarada Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

El terme ja va ser poblat a la prehistòria, segons posen en relleu els diferents materials de pedra, os, ceràmica i metall excavats a la Cova del Vergerars —o Cova Fonda—, que es poden datar vers el tercer i el segon mil·lenni abans de Crist, en el període eneolític.

Els documents escrits més antics daten de principis del segle XI, quan el terme formava part del sector més oriental del castell de Castellví de la Marca, en els quals hi consta el nom original de Salamon. A principis del segle XIII Guillema de Castellvell va fer donació del terme al priorat benedictí de Santa Maria de Banyeres, i també es fa menció de l’església. Salomó va rebre una carta de protecció del rei Jaume I, confirmada després per Joan I, i al llarg de l’edat moderna el terme va ser senyorejat conjuntament pel priorat de Banyeres i el llinatge de Copons. A la segona meitat del segle XIX Salomó es va veure directament afectat per la tercera Guerra Carlina.

Dels dotze elements catalogats hi consten Cal Cardenal, del segle XVI, les cases consistorials, del XX, la cisterna de la Coma del Sordet, quatre molins hidràulics, una creu de terme, una barraca de vinya, una cova, un centre històric i una església.