Bràfim

Bràfim és una vila de l’Alt Camp de 6,42 km² a 236 metres d’altitud, prop del riu Gaià.

El nom prové del nom personal àrab Brāhim —el poble figura en documents del segle X com Abrahim—: és, doncs, un patronímic. En època romana el terme ja estava poblat, com ho testimonien les restes trobades al vilar de Povill. L’any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar carta de població, és a dir que, un cop conquerida als musulmans, la vila va ser repoblada i regulada. Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716 i després del Corregiment de Tarragona, des del 1716 fins al 1833.

L’economia és principalment agrícola, de secà, amb vinyes i oliveres, i amb poca extensió del regadiu, format per arbres fruiters, sobretot cirerers; hi ha granges ovines i porcines. El sector industrial es troba centrat en la transformació i comercialització dels productes de la vinya. El 1983 el terme comptava amb unes 71 explotacions agràries d’entre 0 i 5 hectàrees, unes 95 d’entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d’entre 50 i 200 hectàrees.

El lloc més emblemàtic del poble és l’ermita de Loreto, dedicada a la Mare de Déu de Loreto. Situada al capdamunt d’un turonet anomenat Puig Rodó, permet gaudir d’unes vistes molt amples del poble; se’n té notícia des del segle XII, encara que l’edifici actual és del segle XIX.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, la Torre del Garriga és bé d’interès cultural, i n’hi consten catorze barraques de vinya i el conjunt urbanístic format per les places del Portal i de la Vila, del segle XVIII.