Puigpelat

Puigpelat ocupa 9,48 km² de l’Alt Camp a 252 metres d’altitud i té el nucli històric d’origen medieval. La seva història, a partir del segle XII, es confon amb la d’una institució que durant segles va portar el nom equivocat: la comanda hospitalera coneguda com a «de Vallmoll», que en realitat no va ser mai al poble de Vallmoll sinó al terme de Puigpelat, a la partida que encara es diu l’Hospitalet.

L’error va durar molt. Historiadors de final del segle XIX, entre ells Emili Morera i Llauradó el 1897, donaven per fet que la casa-convent era dins Vallmoll. Pere Català Roca va ser el primer a intuir que calia buscar-la a Puigpelat, i els estudis posteriors de Lluís M. Figueras sobre el senyoriu de Selma i de Joan Fuguet sobre templers i hospitalers van acabar d’aclarir-ho.

L’Hospitalet i Puigpelat havien estat quadres de l’antic castell de Vallmoll i, en una data incerta del segle XII, es van donar en lliure i franc alou a l’Orde de l’Hospital. La primera notícia és del 1184: una concòrdia entre l’arquebisbe de Tarragona i el castellà d’Amposta després de plets pels delmes que es quedaven els hospitalers. El 1187 la reina Sança els va donar terres amb prats, pastures i aigua abundant per moure molins, i cap a començament del segle XIII els santjoanistes hi tenien ja una comanda, que anomenaven les cases de Vallmoll o l’Hospitalet; el 1205 apareix documentat per primera vegada un comanador amb diversos frares. Les terres de l’Hospitalet, que devien ser les millors, van quedar com a dominicatura de la casa i les conreaven directament els frares.

Dels vint-i-quatre elements catalogats del municipi, vint-i-un són barraques de vinya: construccions de pedra repartides pel terme que expliquen a què s’ha dedicat aquesta terra. La llista es completa amb el centre històric, una porta de la vila i l’església.