Renau

Renau és un municipi de la comarca del Tarragonès: 8,22 km² a 175 metres d’altitud, vora el riu Gaià i el torrent de Renau, amb una densitat de 20,1 habitants per quilòmetre quadrat. Limita amb Nulles, Vilabella, Vespella de Gaià, el Catllar i la Secuita.

La seva història s’inicia a meitats del segle XII, i segurament té un origen anterior, tot i que un dels primers documents on apareix per escrit el nom del poble data de l’any 1161: a l’Arxiu Històric de Santes Creus es troba un pergamí on l’arquebisbe Bernard de Tarragona dona a Guillem de Claramunt diverses propietats, i entre aquelles apareix el «manso de Reinaldus», o masia de Renau.

Va pertànyer al senyoriu dels Catllar fins a principi del segle XIV, quan, per matrimoni, va quedar en mans de la família Montoliu; més tard va passar als Perelló. Renau constituïa una baronia que incloïa un total de sis nuclis.

Molt a prop del poble hi ha l’Ermita de la Mare de Déu del Lloret, del segle XVII, tot i que es reforma el 1704, i l’any 1926 l’artista i arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert en fa la restauració.

El municipi només té quatre elements catalogats: els arcs de pedra de Can Jaumet, del segle XV, i tres esglésies.