Ultramort

Ultramort és un poble del Baix Empordà, a la part nord de la comarca: 4,35 km² a 30 metres d’altitud, vora el Ter.

L’etimologia del topònim és incerta: una possibilitat és que vulgui dir «més enllà de la murtra», entesa com a aigua plàcida, de forma semblant a Riumors i Aiguamúrcia. El 1062 apareix escrit com a Vulturis mortuii i el 1123 com a Vulture mortuo, i el poble és documentat des de l’any 1046 amb el nom d’Ultramorte.

L’any 1316 esdevé part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores posseïen els bisbes de Girona. Aquella dependència va durar molts segles, puix que també es té constància que al segle XVII, conjuntament amb Parlavà, formava part d’una batllia encapçalada per Rupià.

Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval de Figueres i el de Torroella, damunt un pujol aplatat: es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres, amb una història força desconeguda.

Com molts altres pobles rurals de l’Empordà, Ultramort va començar a augmentar la població al llarg del segle XVIII fins a mitjan segle XIX, i va assolir les 340 persones l’any 1857. Malgrat aconseguir una certa importància demogràfica, és precisament en aquells anys que Ultramort perd la independència municipal i esdevé un agregat del municipi de Foixà, una independència que veuria recuperada en la dècada de 1920.

El municipi té cinc elements catalogats: el castell de Finestres, del segle XVI, és bé d’interès cultural, i n’hi consten can Pagès, del XVII, una altra masia, un dipòsit d’aigua i una església.