Parlavà

Parlavà comprèn els antics termes de Fonolleres i del poble que dona nom al municipi: 6,18 km² del Baix Empordà a la vora del Daró. Al cim del Montori s’ha assenyalat l’existència d’un jaciment iberoromà.

El nom ve de lluny i ha anat canviant de grafia. A la documentació antiga apareix com Palatio Rabano al segle X, compost de palau i de l’antropònim medieval germànic Hraban, i també consta com Palatio Rabani i Palatio Rafano: en una compilació de donacions atorgades el 1018 per dur a terme la canongia de la seu de Girona s’hi esmenta la parròquia de Sancti Felicis de Palatio Rabani.

El 1314 el poble va passar a formar part del terme del castell de Rupià, que aleshores posseïen els bisbes de Girona, i aquella dependència va durar segles: al segle XVII, juntament amb Ultramort, formava part d’una batllia encapçalada per Rupià, i el 28 de febrer de 1554 el procurador general del bisbe va nomenar Benet Micalet batlle de Parlavà i d’Ultramort alhora. D’un document del 7 de gener de 1385 adreçat al capità del castell de Rupià, Ramon de Torroella, se’n desprèn que el bisbe li manava informar sobre la possibilitat de fortificar l’església de Parlavà, de manera que les obres de fortificació es degueren fer per aquells anys.

El que fa notable el municipi és el seu conjunt de masos dels segles XVI al XVIII, un dels més destacats de la comarca. Cal Corder és una masia de grans dimensions amb llargues inscripcions devotes en llatí a les llindes de les finestres, una finestra renaixentista decorada a la façana de ponent, el ràfec de teulada decorat i estances amb voltes en forma de mitja lluna a la planta noble. Can Bronsoms té una façana goticorenaixentista amb portal adovellat, una finestra geminada que ha perdut el mainell i una altra d’arc conopial. El Mas Cros conserva un portal adovellat i un finestral d’arc conopial decorat amb arabescs i relleus, amb les testes d’un cavaller i una dama a les impostes. El Mas Puig és un mas fortificat amb una torreta cilíndrica de coberta cònica coronada per un penell forjat i l’escut al portal, i el Mas Solers té una garita amb penell sostinguda per cartel·les on hi ha esculpida, entre altres detalls, la representació del sol.

Del patrimoni catalogat, l’església romànica de Sant Feliu, el castell de Fonolleres i els masos Cros i de Puig són béns d’interès cultural.