Tivissa

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre: 209,43 km² a 309 metres d’altitud. Presenta un dels termes municipals més extensos de Catalunya i el més gran de la demarcació de Tarragona després de Tortosa, i inclou els pobles de Darmós, Llaberia i la Serra d’Almos.

El topònim pot provenir de l’àrab tibba Isa, «terreny d’Isa», a partir d’un nom propi, o bé de l’iber tivi i issa, «ciutat del turó».

Els testimonis més evidents de la presència dels grups prehistòrics en aquells rodals corresponen a les estacions amb pintures rupestres: la Cova del Pi, la Cova del Ramat, la Cova del Cingle i la Cova del Taller. El primer descobriment va ser de Jaume Poch i Garí, que exercia de mestre a la població de Bicorb, on va descobrir la Cova de l’Aranya: durant la visita al seu fill, que exercia de telegrafista a Tivissa, tot fent un tomb va descobrir la Cova del Pi a la Font Vilella, estudiada per Eduard Hernández Pacheco el 1922 i corresponent a l’art esquemàtic, entre el 6500 i el 3500 aC, fonamentat en l’abstracció —traços, punts, màcules— pròpia del món de les creences dels grups productors neolítics i del bronze. Posteriorment l’Institut d’Estudis Catalans va fer unes prospeccions en aquells paratges i va descobrir les altres dues cavitats, ara amb mostres d’art llevantí, que es constitueixen en les expressions figuratives testimonis del món de creences dels últims caçadors-recol·lectors.

Dels cinquanta-set elements catalogats, els murs i portals, del segle XIV, el castell de Sant Blai, el Castellet de Banyoles i la Cova del Cingle són béns d’interès cultural, i l’església de Sant Jaume, del XIII, està protegida com a bé cultural d’interès nacional.