Calonge i Sant Antoni

Calonge i Sant Antoni són dos pobles en un: una vila medieval dalt d’un pujol, que s’anomena Calonge o Calonge de les Gavarres, i un nucli modern vora el mar, Sant Antoni de Calonge, situat entre la Torre Valentina i Santa Maria del Mar. Hi ha uns quatre quilòmetres entre l’un i l’altre. Són 33,57 km² del Baix Empordà a 22 metres d’altitud.

El terme ha estat habitat des de molt antic: hi ha nombrosos menhirs i dòlmens, com el menhir i el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i dels més propers al mar, i el poblat ibèric de Castellbarri, un dels jaciments més importants de l’època, amb ceràmica que n’acredita un origen no posterior al segle IV aC. Els romans van triar el mateix indret per fer-hi una vil·la d’estiueig, i les descobertes indiquen que entre els segles II i IV hi havia a Calonge una fosa important i probablement també una factoria comercial d’importació.

Al segle VIII es va començar a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, fundat pels comtes de Girona per vigilar les ràtzies sarraïnes. El segle XIII va ser la seva època de màxima esplendor, i una mostra d’aquell pes és que el rei hi va concedir un mercat setmanal; avui el castell és meitat fortalesa i meitat palau i pertany a la Generalitat. Del segle XII és l’altra construcció significativa del municipi, el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet.

A les acaballes del segle XVIII el poble es va industrialitzar amb fàbriques de taps de suro, cosa que va canviar de manera definitiva no només l’economia sinó també la vida social; amb aquella esplendor es va arribar al segle XX, quan la platja encara no s’havia descobert com a negoci turístic. Durant la Guerra Civil, Sant Antoni de Calonge va ser municipi independent per decret de la Generalitat, amb els noms de Sant Antoni de Mar i Llevantí de Mar, i el 1939 l’ajuntament franquista de Calonge el va annexionar unilateralment.

Dels 64 elements catalogats, la masia de Ses Torretes està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i són béns d’interès cultural el castell, Castellbarri, la Torre Valentina, la Torre del Mal Ús, la Torre Lloreta i la Torre de la Creu del Castellar.

Els gegants del poble són una tria curiosa: com que no hi havia personatges prou representatius, el 2001 es va decidir fer el gat i la rata del conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. El gat es diu Martí, pel patró del poble, i la rateta Valentina, en homenatge a la torre de guaita de la platja.