Sant Pere Pescador

Sant Pere Pescador és al centre del golf de Roses, a la desembocadura del Fluvià: 18,45 km² de plana a cinc metres sobre el nivell del mar. Els primers rastres d’ocupació van sortir a la llum a començament dels anys setanta, en unes obres en una casa particular, amb un enterrament tardoromà del segle IV format per una tomba coberta amb tègules; prop de la carretera de Castelló d’Empúries se n’hi ha trobat una necròpolis altmedieval del segle IX, amb tombes cobertes amb lloses de pissarra.

El poble no s’ha dit sempre així. Els dos documents judicials que el comte d’Empúries Gausbert va promoure el 913 l’anomenen «Villa Militiano quem vocat Sancto Petro». La influència del monestir de Sant Pere de Rodes, que hi tenia moltes possessions, va acabar imposant el Sancto Petro, i el determinatiu Piscatoris s’hi va afegir probablement per distingir-lo del monestir; a començament del segle XI ja apareix com a Sant Pere Pescador.

Al segle XII s’hi va construir la força, el recinte emmurallat que protegia l’església, el cementiri i la major part de la població, i les muralles conservades, del segle XIV, estan declarades bé d’interès cultural. Al segle XIV el noble Ponç de Caramany es va casar amb Elionor de Requesens, hereva de nombroses propietats a la comarca, i la parella va fixar aquí la residència; el 1370 la família va comprar un pati dins la Força i el va convertir en casa pairal, la Casa Caramany, també protegida.

L’església parroquial es va començar el 1682 damunt de la romànica anterior, que es va enderrocar. És de barroc senzill, amb planta de creu llatina, una sola nau d’absis poligonal, capelles laterals i dues columnes corínties flanquejant la porta. Havia tingut tres retaules barrocs esculpits en fusta, però el temple va ser saquejat durant la guerra civil i pràcticament tot el que hi havia va acabar destruït i llençat al riu.

Avui l’agricultura i el turisme són els dos motors del municipi, i el conreu que el defineix és la fruita dolça, sobretot la poma de la varietat Golden. Des del 1970 bona part dels productors s’agrupen a la Cooperativa Fructícola Empordà, que treballa amb producció integrada.