Sant Mori

Sant Mori és un poble de dos turons. Són 7,53 km² a la dreta del Fluvià, a 51 metres d’altitud, amb dos nuclis construïts sobre pujols veïns separats uns tres-cents metres: el nucli antic, que també s’anomena barri del Castell, i l’extramurs o barri del Puig. El nom ve de l’aglutinació del patró, sant Maurici.

Les primeres fonts documentals són del cens de les esglésies amb renda pròpia que havien de contribuir al sosteniment de les croades amb l’impost de la dècima, les Rationes Decimarum del 1279, on hi consta una «ecclesia sancto Martino» que és una transcripció errònia de sancto Mauritio. Que als afores del nucli hi hagi una església preromànica, Sant Julià, avui integrada al mas Sala, indica que la zona ja era poblada abans i que el poblat primitiu no era dalt del turó sinó dispers per les planures. El poble va ser centre de la baronia de Sant Mori des de mitjan segle XV i del marquesat des del 1893.

L’episodi més gros va passar al castell. En plena guerra civil catalana, la reina regent Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran —el futur Ferran II el Catòlic—, hi van passar uns dies, i l’octubre del 1466 hi van convocar i reunir un Parlament.

El nucli antic és un conjunt medieval de planta ovalada que integra el castell-palau, l’església de Sant Maurici i les places de l’Església i la Rectoria; de la muralla que l’envoltava queden vestigis encastats a les construccions d’ara. L’únic carrer que el travessa de nord a sud és el de la Marquesa de Sant Mori, i d’est a oest hi ha dos passatges, la travessia de la Font i la de la Creu. Algunes cases hi conserven finestres rectangulars emmarcades amb carreus i datades als segles XVII i XVIII. El castell, declarat bé d’interès cultural, té més aspecte de palau que de fortalesa i es va edificar damunt ruïnes anteriors; l’església de Sant Maurici és un edifici romànic del segle XIII amb façana del XVIII. Al terme hi ha també un poblat ibèric.