Palau-sator

Palau-sator és un municipi de quatre pobles petits: Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, més el veïnat de Pantaleu. Són 12,39 km² al mig de la plana al·luvial de la dreta del Daró, prop de l’estany de Pals, en un territori agrícola i ramader que ha estat la font tradicional de riquesa d’aquests nuclis; un sector a llevant forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Els descobriments arqueològics dels voltants apunten a un origen romà. El lloc és anomenat Palatii Murorum en un document de l’any 878, i el 904 el bisbe de Girona Servus-Dei va donar les dècimes i primícies de la villa Palatio Maurore a les esglésies de Santa Maria de la Bisbal, Sant Joan de Salelles i Sant Miquel de Cruïlles, en consagrar-les. En documents més tardans el poble apareix només com a Palau o amb l’apel·latiu actual, Sa Tor, i un text en català del 1338 el situa sota la jurisdicció dels Senesterra. El castell va pertànyer al secretari de Pere el Cerimoniós, Bernat Miquel, i als seus descendents, des del 1380 fins a finals del 1600.

El nucli medieval es conserva sencer i és un bon exemple de com s’organitzava un poble emmurallat: els carrers giren al voltant de la torre de l’antic castell, que presideix el conjunt, i s’entra pel que era l’accés obligat, la torre de les Hores, que porta un rellotge a la part alta de la façana i sobresurt per damunt de la resta d’edificis; del portal surt el carrer del Portal fins a la plaça del Castell.

Dels onze elements catalogats, el nucli antic està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i són béns d’interès cultural el castell, les muralles, la torre de les Hores, una torre cilíndrica a Pantaleu i l’església de Sant Julià de Boada. Aquesta última és una església mossàrab, una de les més antigues de tota la regió, testificada per un document del 934 i declarada monument historicoartístic ja el 1931. Al terme hi ha també el monestir de Sant Pau de Fontclara, del segle XI, amb pintures murals del XIII, i l’església de Sant Feliu, d’origen romànic i gòtic tardà, d’una nau amb volta de creueria i absis poligonal. El 1996 s’hi va inaugurar un museu rural amb una col·lecció d’estris de pagès en una nau de més de cinc-cents metres quadrats.