Tiurana

Tiurana és un poble nou amb un nom molt vell. El municipi, de 15,86 km² a 387 metres d’altitud, és al Segre Mitjà, dins la Noguera, i el nucli actual es va inaugurar oficialment el 2007: hereta el nom de l’antiga vila de Tiurana, que es va haver d’abandonar el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb.

Etimològicament el topònim sembla provenir de l’antropònim llatí Tiberiana, gentilici derivat de Tiberius, i podria vincular-se a l’existència, durant el període romà, d’una villa tiberiana, és a dir, les terres o la propietat d’en Tiberi.

A l’època medieval el procés de formació del domini temporal de la canònica d’Urgell en aquesta zona limítrofa de l’Alt Urgell i la Noguera degué iniciar-se a principi del segle XI. Des de l’any 1042 consta que l’església d’Urgell posseïa el castell de la Clua, al municipi de Bassella, que limitava a ponent amb el castell de Vilaplana; pel context, la canònica i la mitra d’Urgell devien haver adquirit també els dominis de Vilaplana i del Pla de Tiurana, a les ribes dreta i esquerra del Segre, on hi hauria un hàbitat dispers en masos, propietat de la canònica i del noble Bertran de Vallferosa. Abans de l’any 1171, diu la documentació, «la malícia dels homes dolents» va destruir aquells masos.

El municipi té sis elements catalogats: el portal de la vila fortificada és bé d’interès cultural, i n’hi consten quatre esglésies i una font del segle XIX.