La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la Noguera, vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà, el Rialb Sobirà, i baix, el Rialb Jussà: 145,08 km² a 388 metres d’altitud, amb una densitat d’1,5 habitants per quilòmetre quadrat. El terme s’inicia al sud a la riba esquerra del Segre i puja fins a la serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri, a 1.355 metres.

Se situa a la comarca natural del Segre Mitjà, en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu occidental, i limita amb l’Alt Urgell a l’est i amb el Pallars Jussà al nord-oest. De poblament dispers i relleu accidentat, té l’estatus de municipi d’alta muntanya. El cap municipal actual és Gualter; anteriorment era la Torre de Rialb.

Els primers vestigis d’activitat humana a la vall del Rialb són dos jaciments prehistòrics. A prop del Segre, a la cova de Vilaplana, s’hi van localitzar restes de material de l’edat del ferro i, en sòls més profunds, materials de sílex, de pedra polida i de ceràmica primitiva corresponents al Neolític. L’altre jaciment és el megàlit o dolmen de Sòls de Riu, construït durant l’Eneolític, testimoni del culte i de la veneració dels morts.

Dels 51 elements catalogats, la vila closa de Polig, del segle XVII, el castell de la Donzell i l’església de Santa Maria de Gualter són béns d’interès cultural, i el castell de Tarabau i Santa Maria de Palau de Rialb estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.