Oliana

Oliana és una vila i municipi de Catalunya situat a la part sud de la comarca de l’Alt Urgell, que s’estén entre l’esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins: 32,37 km² a 469 metres d’altitud. Oliana és el segon municipi amb el nombre més gran d’habitants de l’Alt Urgell.

El nucli antic és assentat dalt d’un turó, al marge esquerre de l’ampla vall i al peu mateix dels primers contraforts del Pirineu: el massís de Sant Honorat i les serres de les Canals, d’Oliana, d’Aubenç i de Turp. La vila és travessada per la carretera C-14, que uneix pel sud amb Ponts i amb la Seu d’Urgell pel nord, i és coneguda pel fet d’acollir el pantà que porta el mateix nom. Limita amb la comarca del Solsonès a l’est, al nord amb el municipi alturgellenc de Coll de Nargó, a l’oest amb Peramola i al sud amb Bassella.

La vall on està ubicat Oliana està habitada des de la prehistòria: el curs del riu Segre sempre ha estat una via natural de comunicació de la població, i en molts indrets s’han trobat restes d’antics pobladors, entre ells una colònia romana que s’hauria establert a la rodalia de l’actual nucli del Castell.

El principal motor econòmic de la població ha estat, durant els darrers anys, el fet d’acollir la seu central d’una fàbrica d’electrodomèstics, que ha patrocinat la construcció de diverses infraestructures, com per exemple el pavelló poliesportiu Francesc Betriu; d’altra banda, la proximitat amb Andorra també ha propiciat el creixement en sectors com el comerç i la restauració.

Dels vint-i-dos elements catalogats, el castell d’Oliana, del segle X, és bé d’interès cultural, les muralles del sector de la plaça del Lledoner estan protegides com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten l’església de Sant Andreu del Castell, del XI, set esglésies més, tres masies, dos edificis, dos ponts, una capella, un altre castell, una font, un embassament i un pou de neu.