Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central: 30,52 km² a 363 metres d’altitud, vora el Segre, el Llobregós i els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues. Se situa a l’indret i comarca natural prepirinenca del Segre Mitjà.

En documents medievals apareix documentada amb la forma d’ablatiu plural Pontibus.

L’any 449 la vila estava en poder dels gots, que ocupaven les terres compreses entre els Pirineus i els rius Llobregós i Segre. Ja en el 797 van passar per aquella comarca els francs, que, conduïts segons uns per Ludovic i segons altres per Guillem de Tolosa, van travessar el Pirineu, van ocupar la ciutat d’Urgell i es van estendre després per la conca del Segre fins a la ciutat de Lleida. En els anys 888 i 890 va tenir lloc la dotació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l’església de Santa Maria de Ponts.

El 909 Muhàmmad al Tawil, reietó de Wasqa, va emprendre una ràtzia per la frontera, conquerint els castells i llocs d’Oliola, Ponts i Alguaire. En el 1057 la comtessa Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell de Barcelona, va traspassar al seu net Ramon Berenguer I de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts, i el 1061 Pere Mir de Ponts va llegar el castell en testament. Al llarg del segle XI s’hi van instal·lar pagesos provinents de la serra del Cadí i de la vall de Lord.

El municipi només té deu elements catalogats: l’església de Sant Pere de Ponts, del segle XII, i el castell són béns d’interès cultural, els gravats de Mas d’en Olives estan protegits com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten cal Prat, del XIX, el carrer Major, del XVIII, una guarderia, dos molins hidràulics i dues esglésies.